11 d’oct. 2007

Festa nacional espanyolista


Demà, 12 d'octubre, ens haurem de quedar a casa mentre alguns galifardeus s'afanyen a lluir la seva hispanitat per treure'n rèdits electorals, com molt bé il·lustra l'acudit gràfic que veieu a la imatge.

Us deixo com a perla l'article d'opinió de l'Iu Forn a l'Avui:

I avui treballet de microcirurgia trasplantar amb el discurs que va engaltar-nos ahir Mariano Rajoy. La precisió del bisturí ens permetrà trasplantar les referències a Ejpaña d'alguns dels fragments per referències catalanes.

"El Doce de Octubre, los españoles celebramos nuestra fiesta nacional [...]. Porque somos una nación y queremos celebrarlo [...]. Por eso vamos a honrar y a exhibir [...] la bandera [...] que exhiben nuestros deportistas con orgullo [...], el símbolo de España, de la nación libre y democrática que formamos más de cuarenta millones de españoles, la bandera de todos, porque en ella estamos todos representados.

"Yo estoy orgulloso de ser español. Sé que los españoles también lo están. Por eso, pido a todos que, por encima de cualquier diferencia ideológica, el Doce de Octubre lo manifiesten con franqueza. Y que hagan algún gesto que muestre lo que guardan en su corazón. [...] Yo me adelanto ya y digo a todos los españoles: «¡Feliz día de la nación española! ¡Feliz fiesta nacional!»".

"L'Onze de Setembre els catalans celebrem la nostra festa nacional. Perquè som una nació i volem celebrar-ho. Per això honrarem i exhibirem la bandera que exhibeixen els nostres esportistes amb orgull, el símbol de Catalunya, de la nació lliure i democràtica que formem més de 7 milions de catalans, la bandera de tots, perquè hi estem tots representats. Jo estic orgullós de ser català. Sé que els catalans també ho estan. Per això demano a tots que, per sobre de qualsevol diferència ideològica, l'Onze de Setembre ho manifestin amb franquesa. I que facin algun gest que mostri el que guarden al seu cor. Jo m'hi avanço i dic a tots els catalans: «Feliç diada de la nació catalana! Feliç festa nacional»".

Queda clar que en el segon cas estem davant del discurs d'un nacionalista radical. En canvi, el primer és el discurs d'un no nacionalista que, possiblement, també és intel·lectual i tot. Són coses de la microcirurgia transplantar.

Per a tots aquells que demà no tinguin res a celebrar: Bona botifarrada!