Un amic m'ha interpel·lat sobre el per què he deixat d'escriure, quin és el motiu que fa que el blog llangueixi exànime. Fins i tot ha tingut l'atreviment de dir-me que torni a escriure, aquí o a d'altres llocs. En certa manera s'ha sortir amb la seva i aquí va la resposta.
Mai m'he considerat un escriptor constant; mai m'he considerat un escriptor. El blog va nàixer com un canal més, com una manera de plasmar idees, com la Moleskine que mai he portat a la butxaca. Si mai algú havia tingut l'aspiració que seria quelcom més, s'equivocava.
Sincerament, no tinc l'estat d'ànim ni les ganes suficients per a fer-ho. Serveix? A nivell personal, passo per una època de constants canvis, en molts aspectes: superar una addicció, transformar-ne una altra, planificar el futur, aprendre coses noves, nous projectes, reconsiderar el present. Reflexionar, madurar idees.
La temàtica del blog, sense ser exclusiva, la podríem considerar com política. Considerant aquest fet, amb la que està caient, tampoc no ajuda a escriure. De planyeres ja n'hi ha arreu. Ara bé, mireu la imatge que decora el blog, a la dreta, la dels
BAT BLOGS i llegiu la motivació d'aquest grup. Després, com a proper pas de l'exercici, llegiu la premsa del dia. Vosaltres mateixos traieu conclusions... M'hi jugo un pèsol a que qualsevol portada dels diaris d'avui serveix com a argument de la causa.
Un, dos, tres...
En poc temps espero haver oblidat l'addicció, esdevindran bones noves, jo m'atreviré a escriure de nou, o no, tant és. Però ajudeu-me a fer desaparèixer el malson i el càncer que ens tenalla, a nivell individual i col·lectiu, nacionalment i socialment, i molts de vosaltres ni tan sols us n'adoneu. És la única cosa que us demano.
Fa poc, un altre amic, em deia que estava desil·lusionat amb la política, amb els polítics, amb el sistema partitocràtic i plutocràtic que ens ha tocat. En especial, amb un partit que l'havia traït, fins i tot sense ser-ne militant o simpatitzant, no diré quin. Advocava per fer política (sempre s'ha de fer política! ja ens instruïa el gran Joan Fuster: "la política, la fas o te la fan") a nivell local (que no necessàriament municipal), a cada casa, a cada associació, a cada petit reducte on sigui possible deixar anar l'animal polític que molts desencantats portem dins. Potser sí, ho seguiré madurant...
