Bon Correllengua 2008!
8 de set. 2008
Correllengua 2008 a Jorba
Aquí teniu el cartell d'enguany, fet per una servidora a partir del disseny de la CAL:
Bon Correllengua 2008!
Bon Correllengua 2008!
4 de set. 2008
El mirall d'Escòcia
Aquest estiu he estat de vacances a Escòcia (o Alba, com s'anomena en gaèlic). Un dels principals motius que m'ha portat a fer aquest viatge ha estat el poder fer turisme amb cert fons polític i sociològic: volia conèixer de primera mà, i contrastar, tot allò que havia llegit i sentit sobre el país; nogensmenys he fet de turista típic i clàssic, que s'ha embadalit amb els castells, el paisatge, el whisky i les kilt (i que s'ha barallat amb el cotxe llogat amb el volant a la dreta).
Una de les primeres referències a nivell social i polític que tenia d'Escòcia provenia de la lectura del llibre El mirall escocès de Xavier Solano i Bello, politòleg i assessor d'un partit escocès (ja hi arribarem) i que actualment dirigeix la delegació de la Generalitat al Regne Unit. El llibre pretén il·lustrar sobre les semblances i diferències existents entre Escòcia i Catalunya. Tot seguit en faré un breu repàs i alguna que altra reflexió.
Per iniciar a aquells que ho desconeixen, Escòcia es va unir a Anglaterra el 1707, fruit d'una decisió parlamentària no mancada d'una certa suspicàcia. Va ser el 1998, tres cents anys després, en un procés anomenat Devolution que va recuperar el seu parlament, arran d'un referèndum on els escocesos que van apostar majoritàriament pel sí. Fruit d'aquest fet, el parlament d'Escòcia compta amb tot un seguit de competències exclusives (res de competències compartides i tribunals constitucionals de dubtosa imparcialitat) i està mancades d'altres que són exclusives de Westminster com economia, impostos, immigració, radiodifusió, defensa i exteriors.
Així doncs podem veure que les competències de les que gosa actualment Escòcia estan, com a mínim ben delimitades. Aquí anem fent la viu-viu, esgarrapant alguna mínima competència quan podem, però sense cap garantia que no siguin trepitjades des de Madrid (veure casos de la tercera hora o la llei de dependència). Sí que he trobat a faltar certes estructures pròpies i necessàries als estats (o de les nacions sense estat), com seria el cos de policia propi; d'altra banda sí que compten amb d'altres, com els bancs (veure Bank of Scotland o RBS) , que aquí van tenir un dissortat final en la seva aventura.
Després de veure el país, discutir de l'existència de la nació escocesa seria estèril i d'una miopia patològica. Escòcia té, de manera equiparable a Catalunya, una història, una cultura i una llengua pròpies. Els símbols nacionals són arreu, en especial la bandera (com la que es veu a la fotografia del castell d'Urquhart) i la presència de la Union Jack pràcticament es limita a edificis militars o pertanyents a la corona britànica (hi trobeu cap diferència?).
Seguint amb els símbols, les matrícules poden portar, tenint en compte la decisió dels ciutadans, el distintiu escocès, que aquí sembla que és complicadíssim d'aconseguir. També podem trobar nombrosos monuments i memorials als seus herois nacionals com l'omnipresent William Wallace, el poeta Robert Burns o Rob Roy.
Pel que fa als productes de consum, la diferència amb Catalunya és quasi antagònica. Evidentment cap destil·leria etiquetarà com a whisky anglès o britànic ! Tal com ha de ser, ja que el seu whisky és escocès; per què el nostre cava no pot ser català?. Així mateix, ja sigui a botigues tradicionals o als supermercats, els productes de la terra gaudeixen d'un identificatiu d'origen que els fa més senzills de reconèixer, que determinen clarament que són "Product of Scotland".
En qüestions ja estrictament polítiques, a banda de la quasi preceptiva visita al Parlament i a la seu del SNP, no vaig tenir l'oportunitat de fer gaires indagacions més. Encara tinc pendent revisar fulletons amb informació que vaig agafar; així doncs, deixo aquest apartat per completar.
Com a punt final voldria fer un comentari sobre el que podríem anomenar el "el petit mirall independentista": entrant a la pàgina web del Scottish National Party podem veure que hi ha un munt d'apartats fent pedagogia sobre el seu objectiu indestriable que és la independència, i espais per a la participació i el debat sobre aquest importantíssim issue. Si visitem la pàgina d'Esquerra Republicana de Catalunya, la paraula independència no apareix ni un sol cop a la portada (a data de l'escrit). És la pluja fina de la que tant he sentit a parlar la que ens portarà cap a la independència? No s'hauria d'elaborar cap full de ruta, encara que sigui un mer esborrany? Potser que ens comencem a posar les piles tots plegats...
Una de les primeres referències a nivell social i polític que tenia d'Escòcia provenia de la lectura del llibre El mirall escocès de Xavier Solano i Bello, politòleg i assessor d'un partit escocès (ja hi arribarem) i que actualment dirigeix la delegació de la Generalitat al Regne Unit. El llibre pretén il·lustrar sobre les semblances i diferències existents entre Escòcia i Catalunya. Tot seguit en faré un breu repàs i alguna que altra reflexió.
Per iniciar a aquells que ho desconeixen, Escòcia es va unir a Anglaterra el 1707, fruit d'una decisió parlamentària no mancada d'una certa suspicàcia. Va ser el 1998, tres cents anys després, en un procés anomenat Devolution que va recuperar el seu parlament, arran d'un referèndum on els escocesos que van apostar majoritàriament pel sí. Fruit d'aquest fet, el parlament d'Escòcia compta amb tot un seguit de competències exclusives (res de competències compartides i tribunals constitucionals de dubtosa imparcialitat) i està mancades d'altres que són exclusives de Westminster com economia, impostos, immigració, radiodifusió, defensa i exteriors.
Així doncs podem veure que les competències de les que gosa actualment Escòcia estan, com a mínim ben delimitades. Aquí anem fent la viu-viu, esgarrapant alguna mínima competència quan podem, però sense cap garantia que no siguin trepitjades des de Madrid (veure casos de la tercera hora o la llei de dependència). Sí que he trobat a faltar certes estructures pròpies i necessàries als estats (o de les nacions sense estat), com seria el cos de policia propi; d'altra banda sí que compten amb d'altres, com els bancs (veure Bank of Scotland o RBS) , que aquí van tenir un dissortat final en la seva aventura.
Després de veure el país, discutir de l'existència de la nació escocesa seria estèril i d'una miopia patològica. Escòcia té, de manera equiparable a Catalunya, una història, una cultura i una llengua pròpies. Els símbols nacionals són arreu, en especial la bandera (com la que es veu a la fotografia del castell d'Urquhart) i la presència de la Union Jack pràcticament es limita a edificis militars o pertanyents a la corona britànica (hi trobeu cap diferència?).
Seguint amb els símbols, les matrícules poden portar, tenint en compte la decisió dels ciutadans, el distintiu escocès, que aquí sembla que és complicadíssim d'aconseguir. També podem trobar nombrosos monuments i memorials als seus herois nacionals com l'omnipresent William Wallace, el poeta Robert Burns o Rob Roy.
Pel que fa als productes de consum, la diferència amb Catalunya és quasi antagònica. Evidentment cap destil·leria etiquetarà com a whisky anglès o britànic ! Tal com ha de ser, ja que el seu whisky és escocès; per què el nostre cava no pot ser català?. Així mateix, ja sigui a botigues tradicionals o als supermercats, els productes de la terra gaudeixen d'un identificatiu d'origen que els fa més senzills de reconèixer, que determinen clarament que són "Product of Scotland".
En qüestions ja estrictament polítiques, a banda de la quasi preceptiva visita al Parlament i a la seu del SNP, no vaig tenir l'oportunitat de fer gaires indagacions més. Encara tinc pendent revisar fulletons amb informació que vaig agafar; així doncs, deixo aquest apartat per completar.
Com a punt final voldria fer un comentari sobre el que podríem anomenar el "el petit mirall independentista": entrant a la pàgina web del Scottish National Party podem veure que hi ha un munt d'apartats fent pedagogia sobre el seu objectiu indestriable que és la independència, i espais per a la participació i el debat sobre aquest importantíssim issue. Si visitem la pàgina d'Esquerra Republicana de Catalunya, la paraula independència no apareix ni un sol cop a la portada (a data de l'escrit). És la pluja fina de la que tant he sentit a parlar la que ens portarà cap a la independència? No s'hauria d'elaborar cap full de ruta, encara que sigui un mer esborrany? Potser que ens comencem a posar les piles tots plegats...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)