31 d’ag. 2010

Il·lusió

Li queden ja poques hores a l'agost i comencen a albirar-se aquells canvis que han de venir, amb setembre, alguns dels quals ja es poden tocar amb els capcirons.

Enrere queden els comiats, les paraules agres, el sectarisme, la ineptitud, la mentida, les males arts. Tot això que sempre ha existit, sempre existirà, no hi ha remei. Per a mi, però, queda enllà. També deixo buits que em costaran d'omplir. Espero que sigui lleu.

Personalment encetaré el setembre, com intitulo el post, amb il·lusió. Tinc temences, dubtes fins i tot. Però anirà bé. Ha d'anar bé. I sinó, ho tornarem a intentar. Una vegada més.

Demano disculpes, al meu brevíssim públic, pel críptic post d'avui, post-vacacional i mig noctàmbul. Aviat donaré més detalls, de moment me'ls reservo. Bona nit.


Nota: la imatge de la lluna està agafada, sense permís, d'aquí: http://bit.ly/99g377