Castanyada al Cafè de Jorba

Us hi esperem!

Avui, Joan Carretero a Igualada

I tu, vindràs?

Sant Jordi al Cafè de Jorba

Us hi esperem!

PS: feu-ho córrer entre els vostres amics, coneguts i saludats ;-)

BATBLOCS EN FA MÉS DE 50, ELS COMBATENTS PER LA LLIBERTAT

Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).

Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.

Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.

I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.

Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.

Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.

Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!

I els que encara no us hi heu afegit... a què espereu?

Visca la terra, mori el mal govern!

Nulla dies sine linea V

"Per tant, davant de la decisió de buscar un nou cotxe o buscar una nova plataforma política, la persona racional anirà a cercar els Informes del consumidor, i no pas un manifest polític. El punt de vista racional de la política ens diu que els votants tipus seran ignorants (racionalment ignorants)."

La lògica oculta de la vida
Tim Hadford
Columna Edicions
Pàgina 246

Parèntesi

Un amic m'ha interpel·lat sobre el per què he deixat d'escriure, quin és el motiu que fa que el blog llangueixi exànime. Fins i tot ha tingut l'atreviment de dir-me que torni a escriure, aquí o a d'altres llocs. En certa manera s'ha sortir amb la seva i aquí va la resposta.

Mai m'he considerat un escriptor constant; mai m'he considerat un escriptor. El blog va nàixer com un canal més, com una manera de plasmar idees, com la Moleskine que mai he portat a la butxaca. Si mai algú havia tingut l'aspiració que seria quelcom més, s'equivocava.

Sincerament, no tinc l'estat d'ànim ni les ganes suficients per a fer-ho. Serveix? A nivell personal, passo per una època de constants canvis, en molts aspectes: superar una addicció, transformar-ne una altra, planificar el futur, aprendre coses noves, nous projectes, reconsiderar el present. Reflexionar, madurar idees.

La temàtica del blog, sense ser exclusiva, la podríem considerar com política. Considerant aquest fet, amb la que està caient, tampoc no ajuda a escriure. De planyeres ja n'hi ha arreu. Ara bé, mireu la imatge que decora el blog, a la dreta, la dels BAT BLOGS i llegiu la motivació d'aquest grup. Després, com a proper pas de l'exercici, llegiu la premsa del dia. Vosaltres mateixos traieu conclusions... M'hi jugo un pèsol a que qualsevol portada dels diaris d'avui serveix com a argument de la causa.

Un, dos, tres...

En poc temps espero haver oblidat l'addicció, esdevindran bones noves, jo m'atreviré a escriure de nou, o no, tant és. Però ajudeu-me a fer desaparèixer el malson i el càncer que ens tenalla, a nivell individual i col·lectiu, nacionalment i socialment, i molts de vosaltres ni tan sols us n'adoneu. És la única cosa que us demano.

Fa poc, un altre amic, em deia que estava desil·lusionat amb la política, amb els polítics, amb el sistema partitocràtic i plutocràtic que ens ha tocat. En especial, amb un partit que l'havia traït, fins i tot sense ser-ne militant o simpatitzant, no diré quin. Advocava per fer política (sempre s'ha de fer política! ja ens instruïa el gran Joan Fuster: "la política, la fas o te la fan") a nivell local (que no necessàriament municipal), a cada casa, a cada associació, a cada petit reducte on sigui possible deixar anar l'animal polític que molts desencantats portem dins. Potser sí, ho seguiré madurant...