Resposta a Jordi Pujol

L'expresident Jordi Pujol ha tornat a publicar, com tot sovint té costum de fer, un dels seus articles a l'espai que el centre d'estudis que porta el seu nom li proporciona.

Abans d'entrar en matèria, voldria convidar-lo a que inclogui a la seva pàgina web més elements d'allò que des de fa anys s'anomenada Web 2.0, que permet i facilita la participació i el diàleg. Aquesta mancança m'obliga a respondre'l aquí enlloc de fer-ho al lloc que li pertocaria.

Diu el Molt Honorable a l'inici de l'escrit que "Autonomia significa autogovern, és a dir, poder-se governar un mateix. No en termes de plena sobirania, és a dir, d’estat independent. Però sí de manera que es reconegui l’existència d’un subjecte col•lectiu amb capacitat d’iniciativa en aspectes essencials per mantenir i impulsar la seva personalitat. Amb capacitat d’elaborar i aplicar un projecte propi."

No voldria ser ampul·lós en la meva crítica, però començaré citant la definició d'autogovern que el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, entitat que em consta que coneix molt bé, defineix com:

[de auto- i govern]

m POLÍT 1 Facultat, anomenada també autodeterminació, per la qual un país constituït estat sobirà pot decidir per ell mateix el seu estat polític, econòmic, social i cultural.

2 Situació d'una entitat política que manté una subjecció envers un altre estat però que gaudeix de sobirania plena, o gairebé plena, quant a l'organització política, econòmica, social i cultural i quant a l'administració interior.

Ja em perdonarà senyor Pujol, però això de la "subjecció envers un altre estat" en la segona accepció del terme sembla que hagi estat fet a mida de Catalunya. L'autonomia que vostè reclama i defensa no li nego que durant anys donés bons fruits, però també en va deixar podrir d'altres i que no ens poguérem menjar.

Sense una llibertat absoluta, amb unes competències plenament definides i delimitades, amb un finançament que ens permeti mans lliures, sense intromissions ("És freqüent que el Govern central (passa sovint a Espanya) pressioni políticament i sovint financerament les institucions autonòmiques. I que miri d’interferir i condicionar les seves iniciatives."), m'és difícil poder exercir allò que vostè venera, que és l'autogovern real.

Un estat que sotmet (no ho dic jo, ho diu la mateixa definició que cito més amunt), que interfereix i dificulta les tasques de governar-se a sí mateix al col·lectiu al que es refereix en el seu article, converteix la segona accepció en un vulgar coitus interruptus de la primera, i sinó a la sentència del Constitucional l'emplaço.