Si observem l'etimologia del mot proselitisme, veurem que aquest té el seu origen en el mot grec προσήλιτος (/prosêlütos/), format a la vegada pel prefix 'pros' (/pros/cap a) i el verb eµrxomai (/er'khomahee/, venir). Si ens quedem amb la significació estricte, doncs, podríem aventurar-nos a dir, sense cap ànim d'envair les competències lingüístiques dels experts, que no es més que "fer venir cap a".
També és cert que el mateix Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) defineix el mot com "Zel a fer prosèlits" i a la vegada s'anomena prosèlit al "Nou adepte d'una religió, una doctrina filosòfica o política". Per tant podrem parlar del proselitisme polític com l'acapta de persones per a la consecució d'uns objectius.
Avui en dia el proselitisme, polític o no, ha adquirit una certa connotació negativa. Ja en temps del helens era una pràctica prohibida, però és quan les diverses religions empren aquesta pràctica, a vegades amb grans dosis de violència, que el terme adquireix tints detestables. També succeeix, per exemple, amb el mot "apostolat" i tot i que en la seva gènesi significà la propaganda d'una causa o doctrina.
La dialèctica, sobretot la política, varia amb el temps. Les paraules es tenyeixen de connotacions que no deixen veure el seu significat primigeni. Quantes vegades no hem vist als polítics peninsulars acusant-se amb certa lleugeresa i mútuament de demagogs o de feixistes. I això que tothom té en ment que el politicorrectisme està íntimament lligat a la seva praxi.
Quan hom parla amb algú altre, ja sigui de manera voluntària o involuntària, està manifestant constantment els seus gustos o preferències, sigui en temes tan diversos com la música, la literatura, el cinema, el futbol o la fília política. I aquesta manifestació no amaga el gust per convèncer, apropar o "fer venir cap a" plantejaments propis.
PS: avui es llegeix premsa, blogs, novel·la, assaig, propaganda,... Potser hauríem de començar a llegir el diccionari, perquè les nostres paraules no tinguin més significació que aquella que vulguem donar-li. O no?
També és cert que el mateix Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) defineix el mot com "Zel a fer prosèlits" i a la vegada s'anomena prosèlit al "Nou adepte d'una religió, una doctrina filosòfica o política". Per tant podrem parlar del proselitisme polític com l'acapta de persones per a la consecució d'uns objectius.
Avui en dia el proselitisme, polític o no, ha adquirit una certa connotació negativa. Ja en temps del helens era una pràctica prohibida, però és quan les diverses religions empren aquesta pràctica, a vegades amb grans dosis de violència, que el terme adquireix tints detestables. També succeeix, per exemple, amb el mot "apostolat" i tot i que en la seva gènesi significà la propaganda d'una causa o doctrina.
La dialèctica, sobretot la política, varia amb el temps. Les paraules es tenyeixen de connotacions que no deixen veure el seu significat primigeni. Quantes vegades no hem vist als polítics peninsulars acusant-se amb certa lleugeresa i mútuament de demagogs o de feixistes. I això que tothom té en ment que el politicorrectisme està íntimament lligat a la seva praxi.
Quan hom parla amb algú altre, ja sigui de manera voluntària o involuntària, està manifestant constantment els seus gustos o preferències, sigui en temes tan diversos com la música, la literatura, el cinema, el futbol o la fília política. I aquesta manifestació no amaga el gust per convèncer, apropar o "fer venir cap a" plantejaments propis.
PS: avui es llegeix premsa, blogs, novel·la, assaig, propaganda,... Potser hauríem de començar a llegir el diccionari, perquè les nostres paraules no tinguin més significació que aquella que vulguem donar-li. O no?
2 comentaris:
Certament, quan qualsevol persona exposa les seves opinions, els seus gustos, les seves inquietuts, transmet informació. Aquesta informació obté dos camins: la purament informativa, valgui la redundànca, o la que, a expenses de qui la rep, es transforma en necessitat de convenciment. "Aquesta cònsola és brutal, l'has de comprar; aviat surtirà la segona part dels Pilars de la Terra, l'has de llegir..." i així amb gairebé totes les afirmacions del món. Succeeix que, moltes vegades, les persones emissores de la informació, si que tenen la necessitat de que l'oient se senti convençut. D'altres, no. No sempre es diuen les coses esperant que el receptor consideri les nostres informacions com les veritats absolutes, com captors de fidels estil sectarista. Normalment, no espero reciprocitat en alló que explico, senzillament, sentir-me escoltat,i és això, el que propicia amistats no vinculades ni a banderes, territoris o llengües. Per sort. O per desgràcia. Segons qui estigui llegint...
PS Disculpes per les faltes ortogràfiques i pel contingut, segurament desordenat en mesura, però ni la WIFI del veí dona per pensar ràpidament ni el petit comealbóndigasquetengohambre alleugeren en raciocini. XD
Primer de tot gràcies per intervenir. Això s'estava convertint en un soliloqui desagradable :-)
Segurament he estat exagerat en generalitzar que tota conversa cerca l'objectiu de convèncer. Ara bé, quan es parla d'un tema, sempre s'acostuma a mantenir un posicionament sobre el mateix que condiciona i sobre el que s'articula la resta de les intervencions. Diguem-li parcialitat, tendència, principi, prejudici o partidisme. Per molt que imperi l'objectivitat.
En la qüestió de l'independentisme volia deixar molt clar la meva postura, les meves intencions i el meu objectiu. No tinc cap problema en repetir-ho: pretenc fer pedagogia d'un fet que es prejutja fàcilment des del desconeixement. Ja seguirem parlant sobre aquest aspecte.
El proselitisme del que parlo en cap moment incorpora elements de sectarisme. Jo ofereixo arguments que crec útils. Després, cadascú, valorant aquests arguments, rebatent-los i/o ignorant-los es posiciona. Res més. Espero no haver donat mai la impressió d'un "captador de fidels".
L'amistat, sortosament, no hauria de ser condicionada ni a banderes, ni llengües ni a creences religioses. També és cert que hi ha gent que ho fa, ho he viscut de manera molt propera i recentment. Tu i jo, avui per avui, possiblement no coincidim en nombrosos aspectes. No és pas una desgràcia. Ja deia Descartes humanitas divergit i al que jo afegeixo ad eternum, i per sort...
PS: no tens excusa per les faltes! La meva recepta: Firefox + Diccionari (https://addons.mozilla.org/ca/firefox/browse/type:3)
Publica un comentari a l'entrada