Començaré aquesta sèrie d'articles que havia promès parlant del tema pecuniari, en concret de la fiscalitat de Catalunya. Com que no vull que aquest sigui un tema gaire dens i ni molt menys és el meu camp d'especialitat, intentaré ser el més planer possible en les explicacions però procurant, així sí, ser exhaustiu. Miraré d'estructurar-ho en un seguit de preguntes i respostes, per no estendre'm en excés.
Què és una balança fiscal?
Les persones i les empreses paguem tot un seguit d'impostos a l'Estat espanyol: l'IRPF (en forma de retenció a la nòmina o quan fem la declaració de la renda), l'IVA (en els productes que adquirim), l'impost de societats (percentatge sobre els guanys de les empreses en un exercici), el de patrimoni (compravenda d'habitatges, per exemple), etc.
Tots aquests impostos es paguen amb l'objectiu que siguin redistribuïts i reinvertits en carreteres, pensions, trens, hospitals, etc. Si ajuntem tots els diners que es recapten a Catalunya per part de l'Estat espanyol i hi restem els diners que aquest darrer es gasta en forma de serveis als ciutadans obtenim la balança fiscal de Catalunya. Depenent del resultat d'aquesta operació, estarem davant d'un dèficit fiscal (situació de menor inversió que la quantitat recaptada) o d'un superàvit fiscal (cas de major inversió que la quantitat recaptada). Veiem-ho gràficament:
Quin és l'estat de les balances fiscals a Catalunya?
Abans de respondre aquesta pregunta cal saber si es coneix aquesta dada o no i el que és tant o més important: qui la coneix.
Fer aquest càlcul no és gens senzill, però sobretot no ho és perquè el Govern espanyol no publica actualment les balances fiscals. Tot i que hi ha diversos mandats que l'obliguen a fer-ho, entre ells l'aprovat al Senat espanyol el 16 de març de 2005 i la seva resolució subsegüent el 20 de març del mateix any, que l'insten a determinar una metodologia de càlcul abans de finals de 2005 i conseqüentment a publicar les xifres, encara avui dia ni s'ha aprovat la metodologia ni s'ha publicat res.
Evidentment que l'Estat espanyol, a través del seu Ministeri d'economia i hisenda té coneixement del que l'Agència Estatal d'Administració Tributaria (AEAT) recapta a Catalunya. Mal aniríem si no fos així. De la mateixa manera sabem, a través dels Presupostos Generals de l'Estat espanyol, que s'aproven i es publiquen anualment, la quantitat regionalitzable que s'inverteix a Catalunya.
El mateix ministre Solves ha manifestat recentment que no tenia cap intenció de publicar-les, escudant-se en diferències de criteri en la metodologia de càlcul a emprar. La Unió Europea i dins aquesta alguns dels seus estats federals, com Alemanya, empren també aquesta metodologia. I dic això perquè escudar-se en diferències de criteris econòmics en la metodologia, com si haguéssim d'inventar la sopa d'all, sembla una excusa de mal pagador, i mai millor dit. Per tant, i en resum, podem dir que a hores d'ara no existeix cap xifra "oficial" que determini les balances fiscals de Catalunya amb l'Estat espanyol.
Llavors, com sabem si les balances fiscals són positives o negatives per Catalunya?
L'any 1996 es van publicar les darreres balances fiscals oficials per part del Govern espanyol i per a l'elaboració de les quals s'emprava una metodologia determinada, en concret, la metodologia anomenada del flux monetari (quina casualitat!).
Després d'aquesta data tan sols la FUNCAS (Fundació de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi) va publicar durant uns anys uns balanços econòmics regionals (autonomies i províncies) que presentaven unes balances fiscals de les comunitats autònomes espanyoles, que podríem considerar de semi-oficials. El 2004, però, i a instàncies del mateix ministre Solves, la FUNCAS va deixar de publicar aquesta informació.
A partir d'aquest any va ser l'Observatori del finançament de Catalunya (OFC), basant-se en el ja citat treball de la FUNCAS, va seguir elaborant unes balances fiscals estimades, amb la mateixa metodologia.
De manera paral·lela es va crear l'any 2004 el Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya per la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Administració de l'Estat-Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu d'actualitzar i posar al dia les estimacions de les balances fiscals de Catalunya, formada essencialment per gent del món acadèmic i economistes de gran renom i reconeixement a nivell fins i tot internacional (com Ramon Tremosa, Xavier Sala-i-Martin o Núria Bosch) i que va emetre un document amb les seves conclusions.
En resum, quines són les estimacions actuals de les balances fiscals de Catalunya?
Doncs segons les estimacions de l'OFC l'any 2005 el dèficit fiscal de Catalunya es va situar als 19.176,6 milions d'euros.
El dèficit és una quantitat realment considerable, però com podem saber si és una xifra molt gran o molt petita?
Realment és una quantitat que es podria qualificar de molt elevada, però millor veure-ho amb algunes dades comparatives:
1. Catalunya té avui dia una població de 7.134.697 habitants (dades d'Idescat per al 2006). Cada habitant, menors d'edat inclosos, paga cada any 2687,79 euros que van a Madrid i no s'inverteixen a Catalunya.
2. El dèficit representa un 9,82 % del PIB de Catalunya de l'any 2006.
3. Els pressupostos de la Generalitat per a 2007 van ser de 32.218,55 milions d'euros. Si hi suméssim el dèficit estimat passarien a ser de 51.395,15 milions d'euros, que representaria un augment del 40%.
4. Tan sols a l'Anoia, amb una població l'any 2006 de 109.198 habitants, s'estan pagant anualment 293 milions d'euros. El pressupost del nou Hospital General d'Igualada per a l'exercici 2007, per posar un exemple, és de 60 milions d'euros.
5. Una família tipus integrada per tres membres paga cada mes 671,95 euros, més de 8.000 euros anuals.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada