17 de des. 2007

Maniqueísme espanyol

Quan, a tots els partits polítics, s'estan ultimant els darrers moviments per conformar les respectives candidatures per a les properes eleccions, que s'han de celebrar el proper 9 de març de 2008, és quan podem començar a treure les primeres conclusions sobre per quins camins aniran les diferents campanyes.

A can PSC aquest cap de setmana han escollit oficialment na Carme Chacón com a cap de llista per Barcelona. No tinc cap intenció de fer una valoració de la tria, cadascú és ben lliure de nomenar els seus propis candidats, seguint el mètode que sigui, tot i que no ens equivoquem, les maquinaries de molts partits trien a aquells que "algú" assenyala amb el dit, inclogui aquesta tria passar o no per un procediment de consulta més o menys democràtic.

El que vull comentar en aquesta ocasió, però, són les opinions que expressa al seu blog, en relació a aquest fet, Lourdes Muñoz Santamaría, actual Secretaria de la Política de les Dones del PSC i diputada al Congrés per Barcelona. En aquesta entrada podem veure un elaboradíssim gràfic que ha triat per il·lustrar la seva seva crònica dels fets i que reprodueixo a continuació:



A banda de l'aparent manca d'arguments al costat de'n Zapatero ("pluralitat" i "plural") i l'alternança en l'ús de majúscules a principi de mot (no sé si de manera intencionada, amb la finalitat d'una millor visualització), voldria destacar per sobre de tot el maniqueisme existent en el gràfic.

Com és evident, no apareix cap referència als altres partits que molt probablement es presentaran a la contesa, sinó que la idea reduccionista passa per la tria d'un d'aquests dos candidats, encarnats en una tria entre el bé i el mal (i d'aquí ve el maniqueisme).

Aquesta és una tàctica emprada sistemàticament, i de manera gens innocent, per ambdós partits, PSOE i PP, cal dir-ho. Tan sols cal veure les darreres declaracions de'n Rajoy en relació a la reforma de la llei electoral que vol incloure al seu programa i que portaria cap a un bipartidisme i una alternança a l'estil de la succeïda durant la Segona República, però pitjor, amb menys pluralitat. Al PSOE sembla que no li desagrada gaire la idea.

Com a comentari final, farem un exercici de política-ficció, amb tints d'ucronia, amb la següent pregunta: en cas que es reformi la llei electoral i el nombre de partits amb representació a Madrid es redueixi a dos, hi haurà un atac de caire cainista del PSOE cap al PSC, diguem-ne contra la part més catalanista del mateix, i que porti a la desaparició d'aquest darrer?

PS: sembla que torna a estar de moda portar americana de pana, per a fer segons quins mítings o discursos, com les d'antuvi, llàstima de l'efecte Moiré.